La comarca de la Segarra és un lloc ideal per fer-hi una escapada de cap de setmana o fins i tot per passar-hi una temporada de recés i vacances. Les bones comunicacions, el paisatge de l’altiplà i uns nivells de pol·lució molt baixos són ideals per refer-se de la vida urbana.
Cases rurals, vida agrícola i pau
La comarca de la Segarra ha sabut aprofitar el seu caràcter eminentment agrícola per diversificar la seva economia i establir una oferta turística basada en la tranquil·litat i els bons aliments. Cases de pedra i masos repartits per tot el territori per refugiar-se i descansar. En aquest article parlem d’estades, allotjaments, transports i gastronomia per fer turisme de qualitat a la Segarra.
Com arribar a la Segarra?
La Segarra és una comarca de pas, i això és part important del seu valor estratègic. Les principals vies que han connectat la costa amb Ponent hi ha passat sempre. L’autovia A-2, que uneix Barcelona amb Lleida i que connecta amb l’autopista cap a Saragossa i Madrid passa per Cervera, al sud de la comarca.
Si venim de les comarques de Tarragona o dels Pirineus, hi arribarem per la C-14 que uneix Salou amb la Seu d’Urgell, sortint a Tàrrega. L’altra via important que travessa la comarca és la C-25 que uneix Cervera amb Manresa, Calaf i l’Alta Segarra. A més, les carreteres internes de la Segarra estan en molt bon estat i pot ser un plaer per als amants de la conducció, amb suaus canvis de rasant, pocs revolts i una especial bellesa paisatgística que permet presenciar els canvis de colors del camp durant l’any.
Quan anar a la Segarra?
Qualsevol època de l’any pot ser bona per anar a la Segarra. Només cal tenir present que les temperatures a la canícula poden ser altes (més moderades que en altres punts de Lleida per l’altitud) i que les nits d’hivern hi són molt fredes.
Un bon moment per anar a Cervera pot ser per la Festa Major del santíssim Misteri al febrer o bé per Quaresma, per assistir a la Passió de Cervera, una representació sacra que és de les més antigues d’Europa i declarada Patrimoni Cultural Immaterial. Sense oblidar l’Aquelarre, una de les festes de foc, diables i bruixes més populars de Catalunya.
Altres excuses per visitar la comarca poden ser el Mercat Romà de Guissona a l’estiu, quan tota la vila recrea la manera de viure d’una ciutat romana del segle I o l’Enramada de Corpus. Altres convocatòries reconegudes són el Festival de Música de Concabella, els Tres Tombs de Sant Ramon o la Fira de l’Ou de Sant Guim de Freixenet.
Allotjar-se a la Segarra
Trobarem hotels, hostals i apartaments als principals nuclis de població de la comarca, però un dels principals encants de la Segarra és allotjar-se en un entorn rural. Els darrers anys han proliferat els espais dedicats aquest tipus de turisme i es poden trobar allotjaments rurals pe a tots els gustos i butxaques. Fins i tot un castell com el de Fonolleres a Granyanella està habilitat per estar-s'hi.
Tots seran bons punts de partida per fer excursions i resseguir les rutes dissenyades per conèixer el territori a peu o en bicicleta. Activitats molt esteses també a la comarca són les passejades a cavall o la caça recreativa, ja que la riquesa natural i l’orografia hi són molt propícies. O senzillament per gaudir del silenci i la tranquil·litat.
Gastronomia de la Segarra
En una comarca de llarga tradició agrícola i ramadera, és normal trobar-hi una gastronomia molt basada en el producte propi i l’aprofitament. El cereal marca completament el caràcter de la gent de la Segarra i la seva manera de menjar. El gra de primera mà i el clima sec produeixen probablement els millors pans tradicionals de Catalunya, que es poden adquirir en qualsevol dels seus forns de llenya. El cultiu del blat i l’ordi també ha popularitzat la producció de cerveses artesanes
Altres productes molt típics de la Segarra són els cigronets de Sant Guim, el cada vegada més estès cultiu del safrà o alguna nova iniciativa en la producció d’oli i vi, tot i no ser cultius tradicionals de la comarca. El que sí és popular i característic és la tupina, un conserva de porc en oli que es fa després de la matança i que proveeix el rebost durant tot l’any. Recentment, s’ha reivindicat aquesta tècnica que confereix a la carn un gust molt especial, fent que els restaurants del territori ofereixin tupina i la facin conèixer.