Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Capvespre a l'Albera

El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera

Lloc de pas i una terra tradicional de frontera, el Paratge Natural de l'Albera separa la plana de l'Empordà de la del Rosselló.

La serra d'Albera és la part més oriental dels Pirineus, allà on es troben amb la mar Mediterrània. És un espai natural de gran diversitat biològica, amb mescla d'espècies i habitats mediterranis amb altres de pirinencs. És un lloc de pas i una terra tradicional de frontera, separant la plana de l'Empordà de la del Rosselló.El Paratge de l'Albera, entre el mar i la muntanya

El 1986, la Generalitat declara Paratge Natural d'Interès Nacional  el vessant sud de la serra, al nord de l'Alt Empordà vista la necessitat de protegir els seus ecosistemes. El parc té dos sectors, Requesens-Baussitges i Sant Quirze de Colera, separats pel Coll de Banyuls.

El territori del Paratge Natural de l'Albera

La superfície sotmesa a protecció són 4.207 hectàrees i inclou dues reserves naturals parcials: la capçalera de l'Orlina i la capçalera de la riera de la Valleta. En territori francès hi trobem la reserva natural del Bosc de la Maçana.

La serra té 25 quilòmetres i el cim més alt és el Puig Neulós amb 1.257 metres d'altitud. El paisatge és completament cobert per vegetació, però aquesta és extremadament variada amb espècies que van des de les típiques dels boscos mediterranis als d'alta muntanya.

Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
Paratge Natural de l'Albera | Getty Images

Els ambients del Paratge Natural de l'Albera

Les brolles i matollars. A les zones de menys altitud, hi trobem zones d'arbustos amb argelagues, gatoses, estepes, brucs i ginestes. Són l'hàbitat predilecte de la tortuga mediterrània.

Les suredes i els alzinars. Grans extensions de la part occidental del Paratge de l'Albera l'ocupen les alzines sureres. L'explotació del suro és l'única activitat forestal que perviu a la zona.

Les rouredes i fagedes. Tot i que de vegades han estat substituïts per castanyers, els roures martinencs i de fulla grossa dominen el paisatge de l'Albera. A les parts més humides apareixen les fagedes i els arbres caducifolis com el freixe, la blada o els aurons.

Les basses de l'Albera.  Una trentena de depressions de gran interès ecològic que formen petits estanys i basses. La majoria romanen seques durant tot l'any i s'omplen amb aigua de pluja a les èpoques de precipitacions. La més gran és l'estany de la Jonquera, amb una superfície de 3,5 hectàrees.

Punts d'interès del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera

El Puig Neulós. Sostre de la serra de l'Albera amb 1256 metres d'altitud que és de fàcil accés per la banda francesa. És el millor mirador de les planes del Rosselló i de l'Empordà.

La tortuga mediterrània.  Un emblema al Paratge de l'Albera és aquesta espècie d'amfibi. El centre de reproducció de tortugues es pot visitar al Santuari de la Mare de Déu del Camp, a la localitat de Garriguella.

Castell de Requesens
Castell de Requesens | Antoni Fernandez Castro

El Castell de Requesens.  D'origen medieval i datat al segle X, al segle XIX va ser restaurat sense cap rigor històric ni arquitectònic però creant l'edifici més espectacular de l'Albera.

Art romànic. Sant Quirze de Colera, un antic monestir benedictí, és una joia del romànic català, al terme de Rabós. L'Albera també és zona d'ermites i santuaris.

Els monuments megalítics. La concentració de menhirs i dòlmens més important de Catalunya es troba al peu de l'Albera. El de més entitat per dimensions és el dolmen de la Cabana Arqueta.

Informació pràctica per visitar el Paratge de l'Albera

El Centres d'Informació del Paratge Natural de l'Albera són a Espolla i a La Jonquera. És recomanable l'ascensió al Puig Neulós, passar per les àrees de lleure de Santa Llúcia, Font Pudosa, Font del Conill i Font de Sant Silvestre.