Identificada de forma general pel Cap de Creus, un paratge únic a Catalunya, la comarca de l'Alt Empordà és la més septentrional i oriental de les 42 comarques catalanes, pas a França i porta d'entrada del comerç mediterrani des de l'antiguitat.
Un tast geogràfic i històric de la comarca de l'Alt Empordà
La comarca de l'Alt Empordà forma part d'un exclusiu grup de comarques catalanes que resulten inconfusibles per tot aquell que conegui mínimament el territori: no n'hi ha cap altra amb les seves característiques, que la fan única. En el cas de l'Alt Empordà, aquests trets que el defineixen en l'imaginari popular català comencen amb el Cap de Creus i la Tramuntana, el vent ferotge que pentina amb força les seves terres i aigües quan bufa des del nord, i continuen amb el llegat de Dalí a Figueres i Port Lligat, el patrimoni de l'Empúries històric i l'ample golf de Roses.
Situació
La ubicació de la comarca de l'Alt Empordà és inconfusible. Té forma de triangle i participa de la línia de comarques catalanes meridionals de França, concretament amb les comarques del Vallespir i el Conflent.
Aquest contacte amb França, i històricament amb la Catalunya del Nord, està afavorit a més pel fet que l'Alt Empordà és uns dels passos naturals de més fàcil accés cap al nord, perquè no es troba amb la duresa de la frontera natural dels Pirineus a la que sí que s'han d'enfrontar en la seva plenitud la resta de comarques septentrionals catalanes. El pas del Pertús (283 metres) és el més transitat.
L'extrem est de l'Alt Empordà es banya en el Mediterrani i s'hi capfica amb l'accidentada silueta del Cap de Creus. L'extensió de la costa alt-empordanesa, que disposa a més de bons ports naturals com el d'Empúries, ha possibilitat el desenvolupament i l'activitat marinera de la comarca, en els seus vessants tant pescador com comercial, convertint-se en la porta d'entrada a la península Ibèrica de la cultura grega de l'antiguitat.
Al sud limita amb el Baix Empordà, comarca amb la qual va compartir la denominació comú d'Empordà fins a la divisió comarcal de 1936, que va establir la diferenciació administrativa entre l'Alt i el Baix Empordà per motius sobretot econòmics. Al sud-oest la comarca alt-empordanesa limita amb el Pla de l'Estany, el Gironès i la Garrotxa.
Història
L'Alt Empordà ocupa un lloc molt destacat en els llibres d'història antiga del nostre país, ja que és precisament el primer indret on s'establí una colònia grega de tota la península Ibèrica. Els habitants ibers de l'Alt Empordà ja practicaven el comerç amb etruscos, fenicis i grecs al segle VII aC, accelerant-se el nivell de contacte amb la cultura grega arran de la instal·lació d'una colònia al voltant de l'any 575 aC.
Al sud del golf de Roses, comerciants grecs provinents de Massàlia, ciutat grega a la costa francesa que s'ha acabat convertint en Marsella, van instal·lar-hi un assentament fix des d'on comerciar amb les cultures locals tot comunicant-se amb els seus ports d'origen a través del Mediterrani. Aquell assentament, conegut com a Emporion, ha deixat el seu rastre etimològic en l'actual Empúries.
Amb la irrupció del poder romà, que va eclipsar i incorporar la cultura grega, es mantingueren els contactes comercials des de l'Alt Empordà, encara que la major part del volum de comerç marítim fou desviat a altres ports administrativament més importants com el de Tarraco, capital de la província a la qual es va adscriure l'actual Alt Empordà.
Durant l'edat mitjana, l'Alt Empordà formà part de la Marca Hispànica i del comtat d'Empúries, que fou incorporat per la corona aragonesa en el marc de les fusions territorials que anaren succeint. Separada de les comarques catalanes del nord en el Tractat dels Pirineus de 1659, l'Alt Empordà es convertí al segle XVII en frontera amb França.
Els pobles de l'Alt Empordà
Figueres és la capital de la comarca alt-empordanesa, una ciutat convertida en icònica per la surrealista façana coronada d'ous del Museu Salvador Dalí.
Figueres, situada al centre geogràfic de la comarca, alberga més de 45.000 del total de 140.000 habitants que la poblen. La població marinera més poblada i segona del total de la comarca és la turística Roses, que dona nom al golf que banya la costa alt-empordanesa al sud del Cap de Creus, amb 20.000 habitants.
Altres poblacions alt-empordaneses molt significades en la cultura catalana són l'Escala, Castelló d'Empúries, la Jonquera o Cadaqués. Es tracta només d'alguns dels 68 municipis que conformen la carismàtica regió nord-oriental de Catalunya que, com podem veure, integra indrets no menys carregats de popularitat i coneixença.
Orografia de l'Alt Empordà
L'Alt Empordà ocupa l'extrem oriental dels Pirineus, que s'estenen endinsant-se en el mar i fent-ne sorgir el Cap de Creus, que té el seu punt més alt als 606 metres del Pení i es caracteritza pel seu relleu rocós i escarpat, i els seus penya-segats i petites cales.
El punt més alt de l'Empordà és el cim del Roc del Comptador, amb 1.451 metres, seguit pel Roc de Frausa (1.421) i el Puig Neulós (1.256). El pas del coll del Pertús, entre els municipis del Voló i la Jonquera, amb els seus 283 metres d'altura és el pas més freqüentat per travessar la frontera, a través de la carretera nacional i l'autopista.
Al sud de l'abrupte litoral del Cap de Creus, l'ampla badia de Roses ocupa les platges de la meitat septentrional de la comarca. L'interior d'aquesta zona s'hi troba la plana fluvial dels rius Muga i Fluvià.
Climatologia de l'Alt Empordà
El clima de l'Alt Empordà és, com no podia ser d'una altra manera, de tipus mediterrani.
La diversitat d'alçades dins la mateixa comarca és el principal diferenciador del clima, en especial pel que fa a la temperatura i les precipitacions. A major alçada augmenten les precipitacions i baixen les temperatures: mentre que a la primavera i la tardor les precipitacions són abundants tant a la plana com a les muntanyes, l'estiu és abundantment plujós només en aquestes últimes.